El teletreball i els riscos per la salut: una mirada al futur

L’Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) ha publicat l’informe elaborat per Notus sobre teletreball i riscos per la salut; El teletreball i els riscos per a la salut en el context de la pandèmia de COVID-19: proves sobre el terreny i implicacions polítiques

L’extensió sense precedents del teletreball a conseqüència del brot de COVID-19 ha suscitat dubtes sobre l’impacte d’aquesta manera d’organització del treball a llarg termini. Com és probable que el teletreball adquireixi major protagonisme per a les empreses i els empleats, l’organització del treball i els riscos per a la salut són aspectes que requereixen major atenció.

L’informe examina els problemes de seguretat i salut en el treball associats al teletreball, així com les mesures i normatives vigents per a prevenir-los i gestionar-los. Les entrevistes en profunditat realitzades amb treballadors i empresaris de tres països seleccionats (Espanya, França i Itàlia) posen de manifest les repercussions positives i negatives del teletreball durant la pandèmia.

L’informe conclou amb recomanacions per a per a una adopció del teletreball compatible amb les exigències de seguretat i la salut dels treballadors:

  • En molts països de la UE els canvis en la legislació, la negociació col·lectiva i els debats mostren una major conscienciació sobre els riscos potencials del teletreball per al benestar i la salut dels treballadors. La regulació del dret a la desconnexió, la prevenció dels riscos psicosocials i el compliment de les normes de salut i seguretat en el treball són aspectes rellevants. No obstant això, existeixen grans diferències entre els països i no hi ha proves d’un enfocament comú cap al teletreball segur i saludable. Una revisió de l’Acord marc de la UE sobre el Teletreball de 2002 per part dels interlocutors socials seria un pas important.
  • Perquè les empreses adoptin amb èxit els acords de teletreball és necessari augmentar els esforços per a adaptar les pràctiques de gestió i organització del treball i millorar les polítiques de seguretat i salut en el treball. L’informe ofereix diverses recomanacions en aquest àmbit, entre altres: com regular el teletreball a nivell d’empresa; el paper clau que exerceixen els superiors jeràrquics a l’hora de fomentar relacions de confiança basades en l’autonomia i el control del rendiment de suport; l’avaluació de riscos del lloc de treball a casa i el desenvolupament de polítiques integrals de prevenció que impliquin els empleats en la identificació i prevenció dels riscos psicosocials i físics per a la salut.
  • Finalment, el diàleg social i la negociació col·lectiva a nivell d’empresa haurien d’exercir un paper més rellevant en la regulació dels acords de teletreball. Proporcionen un marc regulador més transparent i participatiu, fermenten la prevenció proactiva dels riscos psicosocials i garanteixen el compliment de les normes se salut i seguretat en el treball.

L’informe va ser elaborat per Maria Caprile, Juan Anrasanz i Pablo Sanz (Notus) en col·laboració amb Feliciano Iudicone (FGB) i Frédéric Turlan (IR Share) per al treball de camp i y Märt Masso (Praxis) per la revisió peer-review.